Grans actuacions les d’aquest cap de setmana al poder assolir un castell de gamma alta en ambdues diades. El primer a Solsona, durant la Diada del tercer aniversari de la colla local, juntament amb els Castellers del Poble sec. El segon, en l’actuació conjunta amb els Castellers de Mataró, a la localitat de El Masnou, dins del marc de la Festa Major de Sant Pere.
Dissabte, a Solsona.
Era pels voltants de les 18:30h quan, davant de l’Ajuntament de Solsona, els micacos tancàvem pinya per afrontar el 4de7 amb agulla. Era la primera ronda i hi havia nervis, doncs aquest era un castell que se’ns estava resistint des de les passades Festes de Maig, però també hi havia ganes, concentració i molta convicció. Aquest vegada, ens dèiem, l’aconseguirem!
I així va ser. I tot i que el castell es va haver de treballar durant la descarregada per evitar que es desquadrés, la seva realització va ser ràpida i ben parida; com ha de ser.
La satisfacció i content de la colla va ser palpable llavors i l’equip tècnic va apostar per un nou castell de set.
Així de segones atacàvem el 4de7, amb pocs canvis a la formació de la pinya respecta l’anterior ronda, i sí alguna estrena en la posició del tronc. Aquesta vegada, però, encaràvem el repte amb la certesa de que també ens l’anotaríem. Amb aquests ànims, no podia ser d’una altra manera.
I arranquen les gralles i es tensen els muscles i, quasi sense donar temps a pair-lo, el castell que ja comença la seva baixada. Tot plegat, una execució vista i no vista… carreguem, aleta i cap a baix. I el segon castell de set de la diada a la saca!
L’eufòria i content de la colla inundava la estreta plaça del Solsonès. I no perquè el 4de7 signifiqui un castell complicat per nosaltres, sinó perquè ja en teníem ganes de descarregar dos castells de set seguits, essent un d’ells de gamma alta.
En tercera ronda, i lluitant contra la temptació d’aixecar un tercer castell de set, la tècnica va optar pel 3de6 amb agulla, també amb estrenes al tronc, i potser amb previsió de pujar-lo un pis més a la diada que ens esperava a l’endemà. També aquest el varem descarregar sense gaire problemes, malgrat alguna lliscada al pom de dalt en el moment de coronació.
I així acabava l’actuació del dissabte, després dels tradicionals Pde4 simultanis de comiat; amb alegria, satisfacció i amb la confortable sensació d’haver realitzat una molt bona actuació.
Diumenge, a El Masnou.
Quatre gotes queien moments abans de començar la diada. La plaça al peu de l’església sembrada de camises blaves i micaco, amb força afluència de públic rodejant-nos. Tots a l’espera i amb ganes de que comencés l’actuació. Acaba el ball de gegants i les dues colles ens preparem, mentre s’escolten les últimes instruccions dels caps de tècnica.
Pocs minuts després, els micacos afrontàvem la primera ronda amb el desitjat 4de7 amb agulla, el segon del cap de setmana. A diferència del de la diada anterior, aquesta vegada ens va tocar treballar-lo de valent des de bon principi, doncs les mides no acabaven d’encaixar del tot i la tremolor va ser present durant quasi tota la seva execució. Finalment, però, el castell va poder ser descarregat sense cap ensurt gràcies a l’esforç continuat de la colla. En acabar, la alegria va apoderar-se de tots… un altre castells de set i mig al sarronet dels de Badalona. La diada prometia…
Arribem a la segona ronda amb suficient coratge i convicció per temptar el 3de7 amb agulla, un castell encara no executat en lo que portem de temporada. Tanquem pinyes, sonen gralles i amunt.
L’engranatge de la pinya comença a forçar-se, el tronc tremola, comença a sentir-se per aquí i allà massa instruccions, massa queixes, la canalla dubte… i finalment decideix no passar al pilar interior, de manera que el castell es queda en intent, per abatiment de tots.
En la ronda de repetició descarreguem el segon 4de7 del cap se setmana, sense gaire problemes i potser més ben executat que el de la diada anterior. De mica en mica anem fent-nos amb els ets i uts d’aquest castell, que en cada execució sembla que el defensem millor.
Ja en tercera ronda els micacos tornem a intentar l’ansiat 3de7 amb agulla. Aquesta vegada sí, ens diem tots. Va, concentració!
I de concentració i ganes n’hi havia, però no van ser suficients; el castell torna a patir, a desencaixar-se, i poc a poc va perdent mides per, finalment, acabar sent desmuntat en el moment en que l’enxaneta feia les passes.
Per la ronda de repetició l’equip tècnic decideix prescindir del pilar interior, i pujar el 3de7 bàsic, un altre dels castells que tenim travessats aquesta temporada. Però la situació anterior torna a repetir-se… males postures, queixes, alguna batzegada… i canalla avall.
De manera que acabem la diada, després d’un Pde5 de comiat, amb només dos castells descarregats, encara que de set tots dos.
I mentre ens desenfaixem, a la colla s’hi troben sentiments de tot tipus… alguns malhumorats, altres satisfets i alguns amb sentiments contradictoris.
