El gran dia va arribar i els micacos no podíem faltar a la cita. Ens vam aixecar, com diria aquell, “ben d’hora, ben d’hora” i vam ser imparables!
Tot i que vam sortir una mica més tard del que tocava (per un cop la culpa no era nostra, sinó que els autocars ens van fer la punyeta, poc més enllà de les 9 vam arribar a Torredembarra per participar en la primera de les jornades del XXV Concurs de Castells.
Després d’un petit cercavila i d’entrar a plaça, començàvem la jornada obrint plaça amb el 5de7 en la primera tanda de la primera ronda. I quin 5de7! Molt més tranquil que els dos anteriors, la sensació de seguretat i control es va imposar en aquest primer castell. Acabada la primera ronda, ens col·locàvem segons, empatats amb els Castellers d’Altafulla i els Tirallongues de Manresa.
I en segona arribava el 4de7 amb agulla (sí, senyor speaker, AMB AGULLA!). Una mica obert de mides, el quatre va pujar ferm, però obrint-se cada cop més a terços. Malgrat això, es va poder defensar i va deixar pas a una agulla que també vam haver de treballar. Si és que mira que ens agrada donar emoció! I en la classificació com anàvem? Doncs estàvem tercers, per sota Tirallongues i Berga!
La tercera ronda va començar amb el nostre 3de7 amb agulla i caient el que llavors eren quatre gotes, que van anar multiplicant-se a mesura que el castell pujava. El tres tenia unes mides obertes, però va patir molt menys que el quatre, igual com l’agulla que, tot i estar defensada, es treballava de manera més còmode que l’anterior.
I en acabat… la convidada d’excepció, la pluja, va agafar el protagonisme. Just acabar el nostre castell l’organització decidia parar la jornada i començava l’èxode, uns cap a l’Ajuntament i els altres cap el Casal (millor dit, cap a buscar el casal perquè ningú sabia on era…). A partir d’allà va venir una hora i escaig d’espera, reunions, jocs per la canalla i el diluvi caient a fora.
Finalment, a dos quarts d’1 va arribar la suspensió definitiva i amb ella, s’esvaïen les possibilitats de portar el 7de7 a la ronda de millora. Després arribava l’entrega dels premis, la foto de família i la tornada a Badalona. I s’ha acabat? Doncs no!!
En arribar a Badalona, tots cap al local a dinar, que hi havia gana! I després, començava la festa! “Xuxes” per la canalla (i algun/a canalla), el Tio Pep i Las Nadadoras, música, fotos amb el trofeu, pilars de germanor, càntics, pilons i ballaruca per celebrar l’actuació i la 3a posició!
Ara toca seguir omplint Can Peixau als assajos per anar sempre amunt micacos!
Teniu més imatges i tots els vídeos penjats a l’apartat Multimèdia de la web!