El passat diumenge varem traslladar-nos fins a Esplugues per compartir plaça amb la colla local i Castellers d’Esparreguera, en el marc de les festes del barri de Can Vidalet. Feia deu anys des l’última vegada que varem actuar a Esplugues, i la veritat és que ja hi havia ganes de tornar-hi.
Tot i això, la diada va tornar-se una jornada llarga i espesa per a les tres colles, farcida de repeticions, castells desmuntats i un parell de caigudes.
Pel que fa al nostre paper, ja varem presentar-nos a plaça amb menys efectius dels habituals; ens faltava gent del pom, a tronc i a pinyes i això va provocar cert desconcert alhora d’escollir les construccions i un esforç extra per a l’equip tècnic per ubicar a la gent en la seva posició.
Descarregat el tradicional pilar de 4 d’entrada, i essent els segons en actuar després dels Cargolíns d’Esplugues, els de Badalona varem alçar un 4de6 amb agulla sense cap mena de complicació durant la seva execució, deixant veure un molt lleuger pilar de 4 al seu interior.
En segona ronda varem optar pel 4de7, amb la intenció d’aixecar-lo amb estrenes al pom de dalt i un tronc més lleuger, tal i com s’havia treballat en els darrers assaigs. El castell, però, va pujar bellugat des d’un inici, i conforme s’anava enlairant va sumar-s’hi alguna sotragada que la gent del tronc va haver d’absorbir. No va ser fins després de l’aleta que el patiment de l’estructura va ser més que evident, provocant que el castell cedís finalment entre quarts i el pom de dalt.
Veient cóm anava succeïnt-se la diada, cóm el desànim sombrejava el rostre de la nostra colla, i amb la necessitat d’introduir més canvis als castells degut a la caiguda, finalment els de la camisa micaco varem optar per fer ús del seny i renunciar a la tercera ronda, acabant la nostra actuació amb el pilar de 4 de comiat.