El passat diumenge 17 de maig els Castellers de Badalona varem celebrar la nostra XVIII Diada, emmarcada com cada any dins del programa d’actuacions de les Festes de Maig de la ciutat.
La jornada va iniciar-se ben d’hora, a les 8 h del matí, amb les tradicionals matinades de la colla que, enguany, ens varen transportar pels barris del Centre i el Raval. En aquesta ocasió, però, els Micacos no recorríem sols els carrers, sinó que ho varem fer acompanyats de bon grat pels Castellers de Mallorca, que des de la nit del dissabte ja estaven entre nosaltres.
Ja amb la panxa plena i amb ganes d’actuació, la següent cita era a la mateixa Plaça de la Vila, on l’actor català Lluís Marco, el nostre Casteller Honorífic d’enguany, ens va obsequiar amb un discurs carregat de sentiment que va entusiasmar molt a la colla i va inflar l’orgull casteller de les tres colles que compartíem plaça.
Arribarem amb aquests ànims al plat fort de la jornada: el moment de l’actuació castellera.
Castellers de Mallorca, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Castellers de Badalona varem agafar posicions en una de les cantonades de la plaça per entrar amb el corresponent Pilar Caminat. Els de la camisa Micaco varem traslladar el nostre de 4 fins al centre de la plaça, lleuger i ben controlat en tot moment.
Ja en la fase de rondes, el primer castell que varem alçar fou el 4de7a, el tercer de la temporada, que va aixecar-se ferm i segur, i només fins el moment de la descarregada varem necessitar aplicar-hi forces extres per enllestir-lo.
En segona ronda, arribava el nostre repte d’enguany, el 7de7, un castell que mai havíem intentat abans del novembre. Aquest va ser un castell que va haver-se treballar de valent, sobretot a partir de la segona aleta. Anava lent, i l’esforç de pinya i tronc es feien patents a cada segon que passava. Però li teníem ganes i sabíem que el descarregaríem… i així va ser, per orgull i emoció de tots.
I per acabar, el 3de7a, el segon de la temporada. Potser va pujar una mica fluix de mides, però l’habilitat i expertesa del tronc van aflorar i el castell va aguantar per acabar sent descarregat sense ensurts.
Per arrodonir la diada, els badalonins varem aixecar dos impecables Pilars de 5 simultanis, una combinació que no assolíem des del 2003.
Ja acabada la jornada castellera, les tres colles varem dirigir-nos cap al nostre local per dinar i seguir la festa fins a ben entrada la tarda.