Hi ha qualificatius per a totes les diades; Hi ha diades memorables, diades assolellades, diades rares, diades verdes i fins i tot hi ha diades passades per aigua. El qualificatiu que potser s’avindria millor amb la d’avui, i ja em perdonareu, és… diada duracell. Sí, perquè entre rondes, repeticions i esperes, la diada s’ha allargat bastant més del previst… i durava i durava i durava, i el final mai arribava.
Però rebobinem…
La diada ha començat amb un petit cercavila, que a ritme de gralles i tabals ens ha conduït fins al carrer Santa Carolina on s’hi ubica el nou local social dels Castellers de Sagrada Família, motiu que batejava la diada d’avui.
Un cop inaugurat el local i descobert públicament el seu nom, ‘El Safareig’, el carrer s’ha guarnit de llargues faixes i castellers que s’hi enrotllaven com baldufes acolorides. Minuts després, les tres colles aixecàvem els pilars de benvinguda; Pd4 els amfitrions i els d’Esparreguera i dos Pd4 simultanis els de Badalona.
I així hem encarrilat la diada d’avui, sota la mirada atenta d’un sol amb ganes de posar-nos morens. Els Castellers de Sagrada Família, en primer torn, han coronat un 4d7a força estable des del seu inici. Seguidament, els bordeus han aixecat un impecable 3d7 i, en darrer torn, els de Badalona hem proposat un 4d7 que, a punt de coronar-lo, i després d’un diàleg de mirades entre acotxador i anxaneta (-que si, que no, que si, que no…), s’ha acabat desmotant.
Això si, al segon intent s’ha afrontat el mateix castell amb més decisió i hem acabat per coronar-lo.
La segona ronda ha arribat al voltant de les dues, acompanyada d’una incipient flaire a pollo a l’ast que feia salivar fins al més impassible. En aquesta ocasió, els verds han apuntat un 5d7, però la inseguretat que es palpava als pisos de dalt ha fet retrocedir a l’acotxador i l’anxaneta i el castell s’ha quedat en intent. Els d’Esparreguera han intentat el 4d7a, però se’ls ha vingut abaix quan l’anxaneta passava a l’agulla. En la següent intentona han apostat per un 4d7 que han coronat amb més bona fortuna.
Els Micacos hem aixecat un 4d6a sense gaires dificultats, tot i haver hagut canvis en la pinya i el tronc.
La tercera i última tanda de castells ens ha agafat amb el run-run de la panxeta buida. El públic ja ens havia abandonat, convençut segurament pel bon seny dels seus estomacs, i al carrer ja només hi quedaven els incondicionals, les tres colles pròpiament, i els qui feien cua al bar del davant per agafar el pollastre encarregat.
En aquesta darrera ronda, Sagrada Família ha coronat un 3d7 sense cap problema, els d’Esparreguera han aconseguit el seu 4d7a i nosaltres, els badalonins, hem bastit el primer 5d6 de la temporada.
I eren passades les tres quan les colles enfilàvem els pilars de comiat, mentre gralles i tabals competien contra l’aroma a menjar per aconseguir la atenció de tots els presents.
Finalment, la colla amfitriona ens ha obsequiat amb un Vd5, els d’Esparreguera un pd5 i nosaltres hem plantat un pd4.
I com a comiat, amb cansament evident als rostres, però també amb gran alegria per part de tothom per la bona diada, els amfitrions ens han espavilat amb un agraït pica-pica a tots els participants.
Com sempre teniu més fotografies a l’apartat multimèdia de la web i tots els vídeos al nostre canal de Youtube!
