Avui els micacos teníem cita al barri de Sant Roc de Badalona. Com de costum la puntualitat marca de la casa feia acte de presència al punt de partida per tal de dirigir-nos cap a la plaça. I com també és clar, per alguns no hi ha diada sense fer un pit stop al bar més proper per tal d’agafar forces per encarar la prèvia a la nostre diada (tanquils! Tot sense alcohol, que som molt sans!).
Agafades ja les forces per tal de començar, la pinya ha reaccionat positivament al crit de: “cantem pinya, atent tothom” gràcies al discurs digne dels millors oradors portat a terme pel nostre cap de pinyes en el transcurs de l’últim assaig i el silenci era absolut. Marcades ja les posicions, i amb algun despistat que no sabia on anava, el pilar de 4 que donava el tret de sortida s’ha descarregat amb comoditat.
A primera ronda s’ha cantat la pinya del 4d6 on sorprenentment el silenci tornava a imperar entre la colla. El castell s’ha descarregat amb solvència i la pinya ha treballat a consciència la qual ha sigut recompensada amb elogis i floritures per part dels baixos els quals no els hem deixat patir com passa de vegades.
En segona ronda, hem fet un 3de6 que tenia alguna cara nova (bé, nova nova no, però sí a la seva posició) tot i que no ho semblava, perquè el castell ha anat finet finet!
La tercera ronda però no ha sigut pas motiu de rialles ja que en el intent d’aixecar la torre de 6, quan l’enxaneta feia les passes el castell ha patit fins al punt de fer llenya, o com a nosaltres ens agrada dir-li, l’hem descarregat per sobre. Però com que tenim un parell de… micacos, no ens hem arronsat i hem descarregat un 4de6 quasi de postal (perquè dir que era de postal quedaria com que no tenim àvia, i tots sabem que la Rafaela és l’àvia de la colla).
Finalment la ronda de pilars ha donat a la colla allò que li feia falta: descarregar el primer pilar de 5 de la temporada.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, la crònica de la diada de Sant Roc, s’ha acabat!