IONotice, Notícies

Primera Diada Groga a la ciutat de Badalona

Aquest passat dissabte 19 de setembre els Castellers de Badalona varem sumar-nos a la marea de camises grogues que va inundar la Plaça dels Països Catalans, en motiu de la Primera Diada Groga castellera, una diada nascuda amb la intenció d’agrupar a totes les colles que vesteixen aquest mateix color i que pretén repetir-se cada any en una localitat diferent.

Per raons de calendari va convenir-se que la primera d’aquest seguit de diades tingués lloc a Badalona, de manera que ens va tocar el torn a nosaltres, la Colla Micaco, posar-nos en el paper d’amfitrions per organitzar aquesta primera trobada que preveia acollir a més de dos-cents castellers.

I la veritat és que la imatge de la plaça, cap allà a les 18h de la tarda, semblava un prat de gira-sols que a molts va captivar.

Tot i comptar amb baixes d’última hora, els Castellers de Badalona varem sortit decidits a repetir la bona diada que vam realitzar el passat 11 de setembre; un triplet de sets, ferms i sòlids, que ens va alegrar el dia però també ens va deixar amb el regust de no haver-li plantat l’agulla al 3d7. I aquesta era una de les fites de la jornada, l’altra era… diguem-ne que una prova d’assaig portada a plaça. ¿Us imagineu de quin castell parlem?

Doncs així que amb un xic de retràs, darreres instruccions per part del cap de colla, i amb un cel ennuvolat que no deixava de remoure’s, va arribar el moment en que els músics van trencar el silenci amb les gralles i el tabal mentre els nostres terços començaven a enfilar el primer dels nostres castells, el primer de la jornada i el primer de la Primera Diada Groga: el 4d7.

El castell, però, s’ens va resistir amb dosos i acotxador ja col·locats; l’enxaneta tenia dificultats per passar per damunt del seu company d’altures i, davant la incertesa i la demora, va optar-se finalment per desmuntar el castell, quedant aquest amb intent.

En segona ronda la Colla Micaco encaràvem el 4d7 amb agulla, un altre dels castells que varem completar amb èxit la darrera diada. En aquesta ocasió, malauradament, no ens va sortir gens fi. El castell va anar perdent forma a mida que s’hi sumaven pisos fins que, ja amb el pom col·locat a lloc, la deformació s’havia agreujat tant que atemptava contra la seva estabilitat. Va arribar aleshores l’ordre de desmuntar-lo abans no anés a pitjor i varem haver de conformar-nos amb un altre intent.

Com semblava que no teníem el dia, i el desànim començava a enfosquir el grog de les camises, va decidir-se baixar un pis en les properes construccions i prendre’s la diada amb calma i serenor.

D’aquesta manera els Castellers de Badalona varem aixecar un 4d6 amb agulla en tercera ronda i un 3d6 en la tanda de repetició, ambdós castells controlats i assegurats en tot moment.

La Colla Micaco vam acomiadar la diada amb un Pilar de cinc ferm i quiet com tronc.

En acabar l’actuació castellera, l’atenció de tots va dirigir-se cap al escenari que hi havia muntat a la mateixa plaça on el cantautor Jaume Barri, un xicot d’esperit alegre i rialler, va arrancar un concert embotit de cançons, gresca i picaresca que va delectar-nos la vetllada i fer-nos dissipar el gust agredolç de la diada.