IONotice, Notícies

Premià testimonia el tercer 7d7 de la temporada.

Diumenge passat, el 12 de juliol, un gran nombre de camises micaco varem abordar el tren en direcció nord per dur a terme una de les actuacions més emblemàtiques i esperades per la colla, la Festa Major de Premià de Mar, on cada any per aquestes dates ens hi trobem amb Capgrossos de Mataró. Aquesta diada, que ve succeint-se des de finals dels anys 90, s’ha convertit en tot un clàssic del calendari tant pels de Badalona com pels de Mataró i a la plaça solen deixar-s’hi veure els millors castells d’ambdues colles.

Nosaltres enguany hi anàvem forts, amb la intenció d’apuntar-nos la millor actuació de la temporada amb un notable triplet de sets: el 4d7a, el 7d7 i el 5d7, aquest últim no portat a plaça des del novembre de l’any passat, pel que li teníem especialment ganes. Per la seva banda, Capgrossos potser no apuntaven la seva millor forma, però les seves cares reflectien l’esperit i aplom dignes d’una colla del seu talant.

I així fou que, ja des de bon matí, una mescla de camises micaco i blaves varem començar a deixar-nos veure davant de l’Ajuntament, cafeteries i carrers confrontants a la Plaça de la Vila esperant tots a que les agulles del rellotge es trobessin a les 12 h.

Arribada l’hora, la plaça de gom a gom i amb un sol que no ens treia l’ull de sobre, els Castellers de Badalona varem encetar la diada amb un lleuger Pd4 caminat fins al mig de la plaça i que varem deixar encarat a la façana de l’Ajuntament.

En primera ronda varem treure el 7d7, el tercer de la temporada, i amb millors formes que el que varem portar la setmana anterior al Front Marítim. El castell va pujar bellugadís però controlat en tot moment i, tot i haver d’aturar alguna estrebada, va aguantar mides i varem saber treballar-lo fins al final, per a goig i ànims de la colla.

La segona intervenció suposava pels de la camisa micaco un punt d’inflexió, doncs arribava el moment d’intentar el 5d7, castell que no descarregàvem des del concurset de Torredembarra al setembre del 2014. El castell va enlairar-se insegur, sense acabar de afiançar-se, i l’ordre de desmuntar-lo ens va arribar en el moment en que els dosos ja estaven col·locats. Crispació per alguns i consternació per a d’altres, però tots conscients de que la prudència s’apuntava la raó.

Havent deixat aparcat temporalment el 5d7, la ronda de repetició va ser ocupada pel 4d7a, un castell còmode per la colla, però que en aquesta ocasió va haver-se de treballar fins al moment de descobrir una agulla ferma com la d’un para-raigs. Castell descarregat que va ajudar a temperar els ànims de la colla.

En la darrera i última ronda, els de la camisa micaco varem optar per repetir el 5d7, envalentonats per assolir el repte però amb nervis també. En aquesta ocasió l’estructura presentava més fermesa que el seu antecessor, però va anar perdent mides i agafant tremolors a mesura que el pom agafava posicions. Finalment, i en el moment d’assegurar la segona passa, el pom va despenjar-se i arrastrar el tronc avall, deixant el castell en carregat.

La diada va acabar amb els tradicionals Pilars al balcó per part d’ambdues colles i, tot i l’ensurt i el desànim a causa de la caiguda, no va deixar de suposar una molt bona actuació pels Castellers de Badalona en aquesta plaça.

Ara tenim ja la mirada i el cap posada en les vacances d’estiu. Ens resta només una diada, dissabte a la Festa Major del Raval, per agafar-nos un descans i recarregar piles per encarar el segon tram de temporada. Un segon tram que de segur vindrà amb sorpresa.